Bon dilluns gent maca! Com estem després d’aquest finde polar? Estem segurs que la nostra llista d’Spotify t’ha ajudat a passar aquests dies tancada a casa amb manteta o sense ella.

Avui estem supercontentes perquè portem una entrevista súper interessant d’una persona i dj molt interessant també. Vam compartir la seva música amb els streamings que vam fer al desembre, però avui, a més, volem compartir les seves paraules, gusts i pensaments.

Es tracta ni més ni menys, que de Rosa Pacheco, aka Phosky, una dj amb molt recorregut en aquesta ciutat. Treballa (normalment) com a tècnic de so a les Nits de l’Apolo Nitsa/Astin i ha punxat a sales com: Mogambo,Cross, Van Van, Shimoda, Privee, Miniclub. Barraca. Valencia. FestivalExpo DJ, KGB, Antiserum. Barcelona Piazza del Garrafello (Palermo Gay Pride). Italia. Festival Sons Do Coto.

Quant a l’experimentació sonora, ha treballat en diversos projectes teatrals o interdisciplinaris, dissenyant paisatges sonors, així com fent la postproducció del documental ¨En lugar de nada¨ que va ser premiat la passada edició de Documentamadrid

Alguna cosa més? Doncs sí! I si no ens creus llegeix una mica…

 

 

Quines són les teves influències? 

Al llarg de la meva vida, m’he anat interessant per estils com el rock, punk, pop o hip hop, fins que a la fi de la meva adolescència, vaig començar a investigar grups més ¨rars¨ i que han estat els que han deixat una gran influencia en el meu treball com dj.
Per posar alguns exemples: el krautrock de la banda alemanya NEU!, el new wave de Liaisons Dangereuses, l’industrial dels anglesos Throbbing Gristle o dels espanyols Esplendor Geométrico, Front 242, Nitzzer Ebb… Totes aquestas corrents van desembocar també en el meu interès per altres gèneres com el techno, fins i tot el drum and bass, hard-techno, el minimal en els seus anys de bonança, idm … Existeix un gran espectre.

 

Quins elements són indispensables en la teva música? 

La música, i en concret l’electrònica, té tantes possibilitats que hauríem de parlar de gèneres i d’aquí treure elements indispensables. Però crec que un tema que pugui captivar-me i fer que tanqui els ullets mentre ballo o escolto, ha de tenir una bona combinació de sons, ritmes, breaks i harmonies .
Parlant dels estils en els quals jo em pugui moure com a artista, els elements bàsics per a mi són els següents:
– Un bon bombo que et faci vibrar la caixa toràcica com la membrana d’un tambor, amb una bona pegada en sec. I si és davant d’una bona PA, ni et dic.
-Un bon baix o sub Bass que vagi abraçant al bombo i omplint tot de greu.
-Un bon patró de caixa i uns brillos ben posata de hit hats.
-I una melodia que mostri el caràcter o l’ànima de l’artista. Sense faltar l’halo de misteri que pot tenir en moltes ocasions l’electrònica més fosca.

 

Un disc que sempre portes en la teva maleta

Triar només un seria difícil, per la dada que comentava abans. Però diguem que en aquests dos últims anys (perquè 2020 precisament no ha estat un any de passejar molt la maleta…) sempre porto un disc d’lectro del productor Samuel Van Dijk; un holandès establert a Hèlsinki conegut també com a Multicast Dynamics o VC-118A/Mohlao, que és sota el álias que signa aquesta primera referència amb Delsin Rècords anomenada ¨Inside¨.

 

Quins són els teus segells de referència? 

Si parlem del panorama nacional, podríem nomenar com els meus referents a Semántica, Non series, Anulled Music, Aspecto Humano, CYMAWAX, Rotten City Records, Hivern Discs Haus of beat, Distrito 91… I si saltem les fronteres imaginàries doncs L.I.E.S Records, Pinkman, Kalahari Oyster Cult, Discos Atónitos, Nous’Klaer Audio, Hessle Audio, Worst Records, Müstena Records, i molts més…

 

 Com veus l’escena electrònica a Barcelona?

Crec que aquesta és la pregunta més oportuna, i ens pot servir per a fer un balanç just en un moment com el que estem vivint a escala mundial.
Penso que l’escena de Barcelona pre-covid era una escena bastant rica, no sols per la quantitat de festivals que té la ciutat al llarg de l’any, sinó perquè té dos dels més grans: Sónar i DGTL. També
caldria afegir altres més petits o específics com Mutek, Mira o Ombra. I també, tenir molt en compte la quantitat de sales més petites que han crescut en els últims anys com per exemple Swicht, Freedonia, Laut o el mític Moog, i que estan fent malabars per a resistir i continuar nedant en aquesta mar d’incertesa.

Afegir que l’escena Barcelonina, igual que qualsevol al voltant del globus, ha donat una frenada en sec en el que al nigth clubbing o música en directe es refereix. Hem passat pràcticament un any sense festivals, i tenim tot l’oci nocturn tancat.

Això es tradueix en un impacte econòmic brutal, no sols per a la cultura, sinó per a tot el personal que vivim d’això. Aquí vull subratllar que no estic a favor del turisme de masses i, si em dónes a triar, prefereixo els festivals mitjana o petits. Però, sí que és veritat, que en la varietat està el gust i aquest nul intercanvi (artistes que venen a tocar o punxar a Espanya o viceversa i de públic) d’aquest 2020 ha deixat una terra erma. I encara que han proliferat un altre tipus d’experiències visuals mitjançant streaming que són d’admirar, mai podran substituir l’experiència que pot provocar-te la música en directe.

D’altra banda, tenint en compte aquesta crisi; i atès que l’etimologia d’aquesta paraula és oportunitat, crec que el lockdown i la pandèmia han incrementat de manera obligada que els artistes es dediquin pràcticament a crear, produir i al treball d’estudi.
Només cal fer-se un volt per qualsevol plataforma de música en streaming, per a veure la quantitat de referències que han sortit des de març fins ara.

En definitiva, hi ha una part d’aquesta pandèmia que està resultant devastadora per a l’escena, que, a més, està gairebé abandonada per les institucions, i d’altra banda, estan sorgint altres propostes molt interessants, que espero i desitjo fortament, que aviat, puguem experimentar todes juntes amb una volta als espais de reunió, música i ball amb més força.