Estem que no parem…Després del streaming de Omvra en el marc de les Corts Electroniques hem tingut el plaer de parlar amb ella i fer-li una entrevista #supportyourlocals per a conèixer-la millor. Si encara no us heu assabentat Omvra és de Sicília però fa ja bastant temps que està instal·lada a Barcelona on és una dj més que consolidada.

Ha actuat en l’hagut i per haver: a Barcelona (Macarena, City Hall, Sala Instinto, Slow Club, The Garage of the Bass Valley, This Side Up, Ameba Park Fest, Bug Festival entre d’altres), Madrid (La Casa Encendida), Eivissa (Dunes), Berlín (Rummels Bucht, Minimal Bar), Lisboa (East Side Radi), Amsterdam (Easy Time) i París (Palais Brongniart)

La seva visió de l’electrònica és única, particular, intensa i paradoxalment amb el seu nom, clara com l’aigua…Si vols saber més continua llegint…

 

Quines són les teves influències? 

La veritat és que sempre he estat una persona que ha gaudit de la música d’una forma bastant eclèctica. Tampoc vull dir que m’agradin tots els gèneres existents però gaudeixo molt investigant les variants i rareses que acaben convertint-se en subgèneres. Estudiant musicologia he tingut la sort de poder fer-me amb un panorama musical bastant divers, des del cant gregorià fins a les últimes tendències en la composició, des de la música vocal fins a la música electroacústica, des de la música que utilitza el sistema temperato fins a la música microtonal.
Encara que pugui sonar rar, des que vaig començar a punxar fa deu anys no solc escoltar molta música electrònica en el meu dia a dia. Per descomptat em mantinc al dia amb el que surt i a més és la meva essència com a DJ. He passat per moltes etapes en la meva vida. Em fascinen aquesta nostàlgia embolicada de misteri del compositor francès Erik Satie (podeu escoltar Trois gnossiennes); la capacitat de fixació de sentiments, situacions, paisatges en música de de Claude Debussy; els ostinatos analògics poderosos i sinistres de bandes com Nine Inch Nails, Ministry, Nietzer Ebb, Laibach, Front 242, Skinny Puppy o Neon Judgement. Així que tot el que tingui a veure amb EBM, post-punk, rock industrial i també new wave (des de Throbbing Gristle fins a Siouxie and The Banshees passant pel que se t’ocorri) és lo meu. Ara mateix estic escoltant una playlisit en la qual hi ha artistes com Kate NV (Not, Not, Not / Dl. Na), Hailu Mergia (Sewnetuwa), o Huerco S. (The Sacred Dansi) que m’agrada molt per la pau que em transmet aquesta idea de circularitat present en la seva música i que és solament la porta per a la música d’altres cultures.
Sóc una persona de contrastos, necessito alimentar la meva llum, la meva foscor i la meva ombra.

 

+ Quins elements són indispensables en la teva música? 

La qualitat és un element que no pot faltar en tota la música que escolto, barrejo o que, últimament, produeixo. Per mi, la qualitat d’una peça musical és directament proporcional al compromís de l’artista cap a la seva música perquè no crec en la música que neix amb l’única fi de la fama o els diners, així que en general m’informo sobre qui és el o la artista. Recordo que una vegada, després d’un set, una dona em va dir que el meu set era un «viatge cap a la llum a través de la foscor», alguna cosa com «una sessió de teràpia»… La veritat és que em vaig quedar pensant això durant un temps i vaig arribar a la conclusió que el denominador comú de les meves sessions és això. Tant en les sessions per a la pista com en les més experimentals, intento construir una història per a aconseguir una catarsi col·lectiva.
No crec en la música que sempre és feliç o que et posa tota l’estona a dalt; la considero mer entreteniment perquè quedem embadalits i incapaços d’analitzar la complexitat, privant-nos de l’art sublim. La música, o sigui, l’art (tot), és un dels productes de la cultura, el producte dels temps i ara mateix no percebo un ambient social distès.
Una vegada vaig tenir una discussió amb una persona que em va dir que un DJ havia de posar música feliç perquè el DJ havia de «vendre felicitat». No podria estar més en desacord amb aquesta visió. És també per frases com aquesta que als DJs encara se’ns considera com a «persones que toquen botons» i no artistes capaços de crear atmosferes a través de l’art de la mescla.

 + Un disc que sempre portes en la teva maleta

Una pregunta bastant difícil perquè no sóc una persona de favorits i a més cada context exigeix una selecció diferent. M’agrada sorprendre la gent amb estils que no són estrictament electrònics i que mai són els mateixos. En el streaming amb AMEBA tanco amb All Tomorrow’s Carry de Special Interest, una banda de Nova Orleans que es mou entre el synth punk i el punk. Record que una vegada vaig fer sonar Toccata de Emerson, Lake & Palmer, mentre que una altra vegada vaig utilitzar Shambhala Signal d’Harry Hosono & The Yellow Magic Band (per a un cop d’ull ràpid encara que ben resumit de la psicodelia al Japó, aconsello el VA Ongaku 70: Vintage Psychedelia in Japan).
L’única cosa que puc dir és que en la meva maleta mai faltarà una cosa poc convencional per a la pista.

 

+ Quins són els teus segells de referència? 

Molts…faré una llista: entre  els nacionals ara mateix penso en Aspecto Humano, Barro Music, Eclectic Reactions, Frigrio Recors o Dogs & Vultures però solament són alguns. Fora d’Espanya hi ha massa i cito solament alguns: Pinkman, Ritmo Fatale, Nothing Is real, Aperitif de la Mort, Correspondant, Ombra International, Dark Entries, Mannequin Rècords, L.I.E.S. Rècords i un gran etc, que no serà molt difícil descobrir a partir d’aquests.

 

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?

L’escena a Barcelona és molt variada i hi ha un munt d’artistes que han nascut o resideixen aquí que realment mereixen atenció. El problema és quan els promotors no arrisquen. Mai o, almenys, no enterament, vaig creure en la frase «li donem al públic el que ens demana» perquè d’aquest pas mai canviaria res, mai es crearien nous moviments culturals i artístics.
Però la veritat és que gràcies a col·lectius i promotores més conscients de la responsabilitat que tenen com a agents de la cultura, últimament estan sortint coses super interessants en el marc de l’electrònica com el Ombra o el Loom festival, entre altres. A més la música electrònica dóna pas a coses que estan estrictament lligades a aquesta cultura i que s’inspiren en aquesta. Per al que té a veure amb la moda, hi ha una dissenyadora local que crea roba inspirada en la cultura de club com Zhanna Ona qui, de fet, va crear el meu estilisme per al streaming d’AMEBA.