La setmana passada vam tenir l’enorme plaer de contactar amb Danie Blue, que ha col·laborat nosaltres en unes quantes ocasions, i d’aquest contacte ha sortit una entrevista superinteressant que avui publiquem.

Dani Blue és un dj eclèctic on n’hi hagi, es considera no-músic i abans de res, col·leccionista de vinils. Ha estat fent radio des de 1990 de manera intermitent (Radio Cerdanyola, Radio Argentona, Radio Ciutat de Badalona o Scannerfm, Skinky, entre altres). Ha actuat en festivals com Sonar, Primavera Sound, Lem, Tanet Tin o International Noise Conference, entre molts altres, i en diferents sales nacionals. En la seva faceta de músic ha estat en formacions com The Fellatios, Bukkake, Orquesta del Caballo Ganador, D_Infection i M&D.

Va formar part del grup d’acompanyament de Damo Suzuki (ex-Ca), com Damo Suzuki and The Nou Bodies. També va ser un dels ideòlegs del concepte D.N.A. Club, a la sala Sidecar de Barcelona, on va ser un dels DJs residents. Ha editat temes en diferents formats i, recentment, va editar un cassette en el segell experimental Absent Tapes que podeu escoltar aquí.

Si voleu conèixer què pensa de la música i de l’escena de la música electrònica a Barcelona només heu de continuar llegint…

+ Quines són les teves influències?

Les meves influències són variades i molt contrastades. Vaig començar a punxar perquè era col·leccionista de discos de tota mena de música i de diferents èpoques. Això es veu reflectit en les sessions que realitzo, les quals poden estar englobades en contextos musicals a anys llum les unes de les altres.

D’influències que no siguin purament musicals, a part d’estils o artistes, etc, podria dir que, sent adolescent, el fet de gravar en cassette recopilacions amb música de la ràdio o dels meus discos per alguns amics, em va fer adonar-me que m’encantava oferir la música que havia seleccionat perquè la gaudissin uns altres. Fent això vaig començar de manera espontània a educar la meva apreciació a l’hora de triar un tema o un altre i col·locar-lo aquí o allí. També, per aquesta època, vaig començar a fer ràdio amateur, la qual cosa va ser una altra gran influència, ja que em permetia fer en temps real, el que feia a la meva habitació gravant cada cançó una a una.

+ Quins elements són indispensables en la teva música?

Simplement que sigui bona música.

+ Un disc que sempre portes en la teva maleta

No tinc cap disc que sempre porti a la meva maleta. El que sí que solc fer, cenyint-me a un context de música de club, és portar-me algun disc descontextualitzat en relació als estils que punxaré i utilitzar-lo durant la sessió. Alguns exemples d’aquests discos podrien ser els que he portat quan he punxat en el Moog. En una ocasió, durant una sessió de techno, vaig posar a les quatre de la matinada i amb la pista en ebullició el tema del grup de krautrock Ca «Mother Sky» (i va funcionar). Altres vegades he utilitzat discos amb helicòpters, amb trens, música avantgarde, sons industrials, llops, tempestes, etc.

+ Quins són els teus segells de referència?

Hi ha una infinitat de segells importants per mi. Sobretot, perquè com he dit abans la meva col·lecció de discos és molt heterogènia. Impossible triar uns pocs.

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?
Crec que avui dia hi ha moltíssima producció si ho comparem amb dècades passades, i això és important. Aquest fet possibilita que hi hagi projectes molt bons i, malauradament, altres mediocres. Desgraciadament sol haver-hi més del segon que del primer, però el que és bo ho és de debò. Respecte a la concurrència, hi ha una part del públic que està més educat musicalment; hi ha més criteri i més curiositat. Això fa que la gent munti segells o es posi a produir. Avui dia hi ha molts segells i col·lectius, això sempre és bo.

Ens acomiadem amb les sessions de música electrònica experimental que va fer durant la festa major del Raval en col·laboració amb Dublab, acompanyant els concerts de Shelly i Cauto: