Amiga Ameba,

Vols evadir-te d’aquest dilluns trist de novembre?

Tenim una cosa que et pot ajudar: la nostra entrevista Support your Locals d’aquest dilluns és a Fernando Lagreca, que, a més, el 10 de desembre estarà impartint un taller en línia en col·laboració amb nosaltres del qual et pots informar aquí.

I què més pot alegrar-te aquest dilluns mentre llegeixes les opinions de Fernando sobre la situació actual de l’electrònica a Barcelona o sobre els seus discos favorits? Posar-te una de les seves sessions creades a força d’instruments com guitarres, samplers, micros o casiotones, i deixar-te anar on sigui que et porti el seu estil únic de pop sintètic barrejat amb melodies, veus i beats variables.

Lagreca (d’origen uruguaià) es va instal·lar a Barcelona el 2002 i és aquí on ha desenvolupat la seva carrera musical. Actualment és general manager a Miracle MGMT, booker, A & R consultant per a Ultra Publishing, gestor cultural, músic, productor, professor a SAE Barcelona i Madrid.

Compositor i alquimista electrònic, inquiet investigador d’últimes tendències, li agrada barrejar tècniques i estils on defensa el poder del glitch, l’evanescència de l’ambient i la frescor del minipop en la seva faceta més èpica.

Amb les mateixes premisses, realitza els seus treballs com a productor i dissenyador sonor, així com els seus directes orientats a pistes de ball. Ha deixat empremta en segells com Greknoise!, Ginotonico Production o Autoplate-Thinner.

Amb amabilitat i calma va contestar les nostres preguntes i, com fa amb la seva música, ho va fer a poc a poc, reflexionant sense absolutismes i amb molta claredat.

+ Quines són les teves influències?

Ara mateix és tot una mica borrós pel que fa a influències, suposo que a mesura que et vas fent gran, ja acumules tantes coses escoltades que potser fins i tot les influències canvien d’acord amb l’època a la qual hi visquis. M’explico, si l’any 2000 tenies certes influències de coses més dels vuitanta, avui dia probablement ja miris una mica més cap als anys noranta que no pas els vuitanta, encara que t’agradin coses d’aquella època. Avui us diria que potser em deixaria influenciar una mica més per coses dels noranta com Orbital, Garnier d’aquella època, Orb, Roni Size, Goldie, i el techno també d’aquells anys. Però ja us dic que això canvia tota l’estona. També penso que hi arriba un moment en el qual trobes el teu so més personal i llavors no et preocupes de possibles influències.

+ Quins elements són indispensables en la teva música?

Suposo que les melodies, arpegis, coses que sempre han estat presents a la meva música. Tant fa si faig més techno o més ambient, penso que la música ha de tenir una melodia clara i que et faci viatjar una mica, o almenys que sigui fàcil de recordar o xiular. Així que em quedo amb la melodia com a element indispensable. També segurament una bona combinació kick-bass, és clar que això és de les coses més importants, ja no a la meva música, sinó a totes les músiques amb caràcter electrònic, a menys que parlem d’ambient puro y duro.

+ Un disc que sempre portes en la teva maleta

Jo en realitat no punxo, és a dir, no faig de DJ. Per tant, per lo bo i per lo dolent no he de prendre mai aquest tipus de decisió de deixar fora tal o qual disc, i, per tant, se’m faria impossible haver d’escollir només un disc o una cançó. Com que només faig directes, em reservo doncs l’opció de no haver de seleccionar petites col·leccions de temes, i en canvi, em deixo portar i selecciono les meves cançons favorites segons el meu estat d’ànim o el que hagi de fer, i les meves playlists són llavors, molt variades.

+ Quins són els teus segells de referència?

Podria dir que Ghostly, Domino, Kompakt, 4AD, Warp, etc. Però últimament estic seguint bastant cosa a Bandcamp, i allà hi trobes segells o artistes totalment o quasi desconeguts, tipus Priusdiscos, un segell argentí que porta artistes emergents de música ambient molt interessant, o el segell Dimensional Holofonic Sound de San Francisco, ja molt més orientat a ritmes trencats, breaks, techno, etc. Vull dir que ara mateix havent-hi tant de segells, és un moment ideal per a investigar i conèixer coses noves gairebé contínuament.

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?

Ara mateix és un moment delicat, i, si abans jo ja pensava que no n’hi havia una escena com a tal a Barcelona, ara crec que menys que mai. Tot s’ha de reorganitzar una mica, tan aviat com passi la crisi aquesta de la Covid. No crec que a la ciutat hi hagi una escena ni un so Barcelona, almenys no com considerem una escena com les que sí que n’hi ha a ciutats com Berlín, Amsterdam, Londres, etc. A Barcelona hi ha un munt de productors, molt bons la majoria, que intentem fer coses, però que no anem junts ni lluitem junts, ni tenim una cultura de consumir producte intern, no apostem al consum de proximitat en l’àmbit musical, i costa que els festivals locals -i nacionals- incloguin una xifra representativa de propostes locals dins de les seves programacions.

També hi costa tenir suport de certa part de la premsa especialitzada, i sobretot, a escala de la gent que escolta o consumeix música, costa que donin suport. A part, està tot el tema ajuts d’Ajuntaments, etc, perquè sempre és bastant difícil accedir a determinats ajuts o subvencions. Potser falta professionalitzar tot una mica, potser falta temps, o pot ser que ja som així i no tindrem mai una escena autèntica com altres ciutats d’Europa, simplement perquè en l’àmbit intern, el públic és més consumidor de productes de fora d’Espanya i no li fa tant de cas al producte nacional. Igual tot això canvia i es reverteix una mica degut a la Covid i les restriccions que ens està portant.

Si vols saber més d’en Fernando pots investigar AQUÍ