Telexketch és un dels djs de Barcelona amb major recorregut i reconeixement de tota l’escena. Adicte als clubs de ball des de principis dels 90, decideix fer el salt a les cabines ja que com clubber s’avorreix en les pistes de ball recarregades de mínimal insubstancial.

Eclecticisme a l’hora de barrejar, la seva atenció i facilitat per a llegir la pista li permet canviar d’una dècada a una altra mantenint el feeling i emoció en els seus sets. La seva maleta té cabuda per al millor so disco dels anys 70, italodisco, spacedisco, hi-nrg, nudisco, chicago, deep, discohouse, italohouse, hiphouse, pianohouse, breaks, 90’s, electro, detroit, french touch i el que s’intervingui … Des dels anys 70 fins a l’actualitat…

A més de reconèixer-se un col·leccionista empedreït de discos de vinil i realitzar dj sets assíduament, Telexketch porta un temps treballant en edits de temes oblidats dins dels gèneres disc, italo i house. Telexketch ha actuat en multitud de sales de la seva ciutat a més de diversos clubs de la península.

https://telexketch.tumblr.com

 

Hem aprofitat aquests dies per a fer cinc cèntims amb ell i que ens parli una mica més sobre les seves influències i la seva visió de l’escena:

+ Quines són les teves influències? 

Les meves influències són vàries:

-Als anys 80 quan era petit era impossible escapar del ItaloDisco mes cheesy, sonava a qualsevol radiofórmula, recordo escoltar Miko Misison, Savage, Ken Lazlo, els Max Mix, de fet el Max Mix 4 va ser el primer cassette que vaig comprar amb 11 anys a l’any ’86.
És normal tenint en compte que a Barcelona, Sabadell… Van néixer productors inclús un corrent dins l’italo catalogada com a Sabadell Sound o Paella Disco.

-A finals del 80’s vaig descobrir l’Acid House,l’UK House i les caixes de ritmes, quasi de primera mà. Eren una colla de skaters, de la primera onada de skaters a la ciutat comtal, molt jovenets no passaven dels 13 i 14 anys, però tenien uns col·legues d’un barri proper que ja havien acabat la mili i tal… Baixaven al nostre barri a patinar, ens ensenyaven alguns trucs d’skate, ells estaven molt al corrent de què passava a Europa en termes musicals, a vegades portaven caixes de ritmes, ens gravàvem VHS de l’MTV Anglesa que els enviaven algun col·lega que tenien a Londres, etc etc etc.

-Ja amb la majoria d’edat complerta després d’un pas efímer pels temples de la denominada makina, parlo de l’any ’93 més o menys vaig descobrir el que deien Trance i Hardtrance en les excursions mensuals a La Sala del Cel de Girona, crec que allò va canviar la meva perspectiva del que era sortir de festa o/i anar de clubbing.

-Posteriorment ja va ser el Cyberian, Nitsa, Movidisco, Fellini, La Terrrazza, etc… amb l’eclecticisme musical i el multi-etiquetisme dels anys 90 dins l’electrònica i gràcies a aquests clubs, que vam apostar de manera ferma pel clubbing va canviar l’enfocament musical a la ciutat de tota una generació i les venidores.

 

+ Quins elements són indispensables en la teva música? 

Doncs no sabria dir, un bon sinte, un ritme amb groovy, una bona caixa… Però per ser sincer crec que el dia d’avui no trobo res indispensable, hi ha coses Lo-Fi que m’agraden, hi ha música electrònica feta totalment amb instruments orgànics, a la fi, si sona bé i em transmet quelcom doncs ja m’agrada ;)

 

+ Un disc que sempre portes en la teva maleta:

Abans portava sempre el Phyllis Nelson – I Like You (extended version) de l’any 85, una barreja de Hinrg, Disco que jo catalogaria dins del Protohouse. De fet el vaig descobrir a principis dels 2000’s per tres bandes, mitjançant el meu amic Felix, per mediació d’en D.A.R.Y.L (el primer nick name de Dj de John Talabot) que es va jartar de punxar-lo a la sala Neon del Nitsa, i juraria que a un dels sets de l’I-F a l’Intergalactic FM. Al cap de poc temps ja el vaig trobar, i dir que el tinc desgastat de treure-li suc. No obstant això, actualment no tinc un disc enclaustrat a la maleta ;)

 

+ Quins són els teus segells de referència?

Això va per èpoques i no té fi, no obstant faré una petita llista.

Un d’ells seria sense dubte Megatone Records de Patrick Cowley, tinc una pila d’aquest Hi-Nrg. Altres de l’època Disco serien Malligator del Cerrone, Coast to Coast, Fantasy, Importe/12, Unidisc, Matra, West End, Prelude, Goody Music….
Dins de l’Italodisco, per exemple: Best Records, Baby Records, Il Discotto, DiscoMagic, Memory Records, Sensation Records, House of Music, ZYX.
Bonzai Records, no tinc massa però reconec que hi ha temazos de trance molt rescatables avui en dia.
Que seria de nosaltres sense els segells de referència dins del House com FFRR, Dancemania, Jack Trax, Dj International Records, Hot Mix…
Roule i Crydamoure dels Daft Punk, PWL, Junior Boys Own, Wall of Sound, R&S, Ninja Tune, Minifunk, Yellow Productions, Rephlex, Warp
Dels més actuals m’agraden molt Bordello A Parigi, Rush Hours, Running Back, Skylax, Clone, Moustache Records, Viewlexx, Red Laser Records, Dark Entries, Permanet Vacation, Disco Segretta, Spa In Disco, Nang Records, Hivern, Aspecto Humano, i com no Italo Moderni que ha començat bastant a tope dins la nova escena ItaloDisco a BCN.

 

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?

Hi ha escena, i tant, cada cop creix més, però passa alguna cosa que no sé que és. M’agradaria dir que trobo una escena meravellosa amb el fotimer d’artistes bons que tenim, les condicions de la ciutat (temps, garitos i botigues de discos per metre quadrat, etc…) les associacions com la vostra, i sobretot el públic.
Als clubs cada vegada programen més locals, no només per obrir la nit, sinó per tancar i per oferir el seu projecte durant tota la nit, això és un indicatiu de què hi ha escena a més a més de ser una de les coses més importants en la creació d’una escena local.
Han nascut noves botigues de discos que crec que és una altra cosa bàsica, llocs de dia on la gent es pugui barrejar, relacionar-se amb altres artistes, chequejar, compartir i comprar música.
El cas és que no trobo una internacionalització de l’escena Barcelonina com si passa a Amsterdam per exemple. És veritat que ha crescut i tenim artistes que fan tours per tot arreu però encara és un % molt minúscul comparat amb altres indrets.
Quan miro la programació del Dekmantel és un clar exemple del que estic dient un alt % d’artistes són d’Amsterdam i sinó d´Holanda, copen les millors hores, bé, crec que a Dekmantel no hi ha un slot dolent… hehehe
Això que estic dient, no sé si només està passant a Amsterdam actualment, és possible que encara tenim aquell mantra al cap del que és de fora és millor.
Una cosa «bona» del COVID-19, és que en línies generals crec que estem valorant molt més el producte local, de proximitat, ens estem tornant més solidaris, més humans, ens estem preocupant dels nostres, veïns, amics, família, de la gent que tenim a prop, i potser és el detonant que feia falta… o potser necessitem la creació d’una promotora/booker local per moure el talent local que tenim per tot arreu, heu pensat a fer aquest pas? Crec que seria molt bona «Ameba Booking» Hehehhe

 

Encara no has escoltat a Telexketch? Aquí et deixem una de les seves últimes sessions per a que et facis una idea del que és la seva música: