En un post d’Instagram on feia resum del 2018, Joan Canyelles deia que començava a prendre’s més seriosament Shelly com a projecte. Des de la seva estada a Berlín a la Red Bull Music Academy l’hem pogut veure a les cabines de Laut, Apolo o Razzmatazz i aquest any estarà al Sónar per partida doble.

També el podreu trobar a dublab.es com a studio manager i a Uf Show, el programa que fa juntament amb Unknown Cultures. Tots dos sota el nom de TOP74 van editar l’EP 100NX amb Obscuur Records l’any passat i el van presentar entre altres llocs a l’Ameba Prismàtica dintre de les festes del Raval.

Hem aprofitat per fer 5 cèntims amb…  amb ell on ens parla de la seva passió pels sons més clàssics de Roland, els Underground Resistance i de lectures diverses relacionades amb la música perquè pot ser que sigui el moment de prendre més seriosament a Shelly.

+ Quines són les teves influències?
En l’àmbit sonor, crec que tot el que escolto m’acaba influenciant, per bo o dolent. No seria capaç de dir qui acaba influenciant-me més. El que sí que m’influencia bastant són llibres i entrevistes com poden ser l’Ocean of Sound, el Der Klang Der Familie, o les lectures de la RBMA per mencionar el més recent.

+ Quins elements són indispensables a la teva música?
Bons samples, clons de 303 i el JP8080. Però amb samples ja faig.

+ Un disc que sempre portes a la teva maleta:
M’agradaria poder respondre tota la col·lecció d’Underground Resistance o com a mínim l’UR003, però vaig néixer massa tard per a tenir-ho a preu assequible. A l’USB sempre hi porto coses d’UR, Metroplex o Axis per fer homenatge als pioners de Detroit.

+ Quins són els teus segells de referència?
Referència cap en concret, però sí que segueixo bastant de prop segells com Comic Sans, FTP, Frustrated Funk, R&S, Hessle Audio, Livity Sound, Mechatronica, mindcolormusic, Klakson, Craigie Knowes, WNCL, Art-Aud

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?
No la sé veure, però tampoc m’importa. Crec que una escena es basa en la congregació de creadors i públic. Em sembla molt complicat que es donin les circumstàncies com perquè això passi. No som ni Londres ni Berlín i tampoc tenim el seu teixit cultural.
A Barcelona, crec que el més semblant a tot això va ser El Pumarejo. Però de moment es troba en exili.
Potser, preocupar-se tant per “l’escena” i la imatge que donem a l’exterior, és contraproduent perquè hi hagi la llibertat de creació suficient perquè es generi una comunitat. Em sembla que un exemple actual d’això és el “trap“. No comparteixo idiosincràsia, però crec que és admirable com ha generat un moviment a la ciutat.
Tot i això, tenim la sort que ara hi ha coses destacables com les festes de Draft, la programació del LAUT o l’existència de Dublab.es i Discos Paradiso, que són un regal i de gran utilitat.

 

per Juan Antonio Moreno