Oniria Sister comença la seva col·lecció de vinils fa més de 15 anys, centrant la seva selecció musical en la música Funk, Disc, Afrobeat, Brasil Reggae… Això li ha portat a ser requerida en sales i clubs com: Marula, Razzmatazz, Olivia Vermuteria, Switch, El convent, Freedonia, Laut, Soho House, SoundEat… i ha participat en alguns programes de ràdio per a Canela en Surco, Dublab (Casa da Crega), Sense Club…

En l’actualitat col·labora activament a la botiga de discos Rhythm Control i és l’organitzadora de les Festes FreeDona que se celebren trimestralment amb l’objectiu d’aportar un granet de sorra en la lluita per la igualtat de gènere en l’oferta musical.

Hem aprofitat aquests dies de tancament per fer 5 cèntims amb ella i que ens parli una mica de les seves influències i la seva visió.

 

+ Quines són les teves influències?
Doncs de petita m’influenciava per tot allò que es compartia amb amics/es, primer el  Heavy Metal, el Rock, Grunge i artistes de la música pop que anava descobrint veient programes de videoclips, amb mirada de nena, sense filtres (que s’ha de procurar no perdre)… Més endavant, ja després de l’adolescència,  el Sónar va començar a ser el dia més important de l’any per mi i la meva colla i l’electrònica, ambient i qualsevol experiència sonora novedosa era del meu interès… La meva relació d’amistat profunda amb una companya de pis i un parell de casualitats… Una companya de feina em va regalar una caixa de discos i a la meva companya, un bon amic seu, un tocadiscos… Van fer encendre l’espurna del començament de la meva col·lecció de discos i allà va ser quan em vaig començar a interessar per la música negra en totes les seves formes: Funk and Soul, Disco, Reggae, Afrobeat… La meva addicció per viatjar també van acompanyar l’afició d’acumular discos a Brasil, Perú,  Àfrica, Índia, Japó… Van anar transformant les meves tendències i la necessitat de crear una nostàlgia de records sonors de la meva vida. La meva llarga relació amb Dj Bruce Lee, el pare del meu tresor de filla,  és evident, que també m’ha influenciat moltíssim, sobretot pel que fa a la música House, Techno, Electro…  Així com també la sort de tenir molts bons amics i amigues que es dediquen professionalment a la música o a la venda de discos com La Quinta Elementa, Gerard i Arnau de Discos Paradiso, Marcos Juandó, Abu Sou, Ivy Barkakati, Gonzo, Geni, Pol Etxebe, Lupen… He tingut molta sort de poder gaudir  i aprendre dels seus repertoris.

 

+ Quins elements són indispensables en la teva música?
En les meves seleccions musicals sempre  són presents les dones, amb veus potents i que escampin energia i fortalesa femenina,  també la música amb missatge social o crítica. Com a objectiu: incitar a l’experiència alegre i de respecte i germanor entre les persones.

 

+ Un disc que sempre portes en la teva maleta:
Uiiii… Aquesta resposta aniria canviant… Però per dir un, no tant per la qualitat musical,  sí per la història que té darrere… Give Me Love With The Music de Lalomie Washburn.

+ Quins són els teus segells de referència?
Doncs alguns com: PPU, Prelude, Delite, Cat, PMG, Rush Hour, Soul Jazz Records, Island, Tabu, Salsoul , Buddah , Awesome Tapes From Africa, West End , Lovemonk, Nuevos Medios, Daptone, Melodram, Urpa i Mussell, Canela en Surco… I Rhythm Control Barcelona, clar…

 

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?
Doncs personalment veig massa festivals massius i oferta freda… no per totes les butxaques… per sort,  hi ha molta gent que fa coses molt interessants en circuits no tan comercials… s’han d’ajuntar i ajudar-se en xarxa per tal de sobreviure a l’oferta dels macrofestivals.

 

Per a que us feu una idea del que sona en una sessió d’Oniria Sister, us deixem amb la gravació del seu set a la festa Ameba als Clubs del LAUT l’any passat! Qualité!