Omega III és un DJ i grafiter barceloní nascut i criat en Sheffield, va començar a interessar-se per la música electrònica a principis dels 90 amb l’aparició de Warp Records i el moviment Bleep, sorgit en el nord del Regne Unit. Actiu en tots els aspectes del club/graff des que es va mudar a la capital catalana a mitjans del 2000, la seva última aventura és el programa mensual Wave 131, en Dublab.es.

En la universitat va començar a col·laborar amb el DJ i productor berlinès Luca Lozano i contribueix periòdicament amb mescles per als seus segells Klasse Wrecks i Grafiti Tapes, llançant les ja clàssiques «Fantasy FM: The Lost Tape», al costat de Lozano, i «Grafiti Tapes 7», al costat de Plom.

Hem aprofitat aquests dies per fer cinc cèntims amb ell i que ens parli una mica sobre les seves influències i com veu l’escena catalana.

 

+ Quines són les teves influències?

La cultura de rave dels inicis dels 90, sobretot en el nord d’Anglaterra. Els estils que van sonar aleshores: de Britcore a bleep, breakbeat i jungle, IDM i techno. Ens agrada l’estètica DIY al nivell visual, ambient de festa informal i lliure, una producció que valora molt els greus i tota la cultura de soundsystems que ve de Jamaica en els seus inicis. No pensem que la cultura i els valors d’aquesta època estan morts, encara es pot apreciar el moviment en altres formes avui en dia.

 

+ Quins elements són indispensables en la teva música?

La majoria de la nostra música està en vinils, però cada cop més la combinem amb nova música que arriba d’amics com a promo. Ens agrada punxar a velocitats ràpides i amb confiança quan punxem en directe, aleshores els temes que seleccionem són prou simples i expressius. Ens agrada pensar que cada sessió és una banda sonora d’una pel·lícula, una instal·lació, un viatge, aleshores és sempre diferent.

 

+ Un disc que sempre portes en la teva maleta:

Unique 3 – The Theme. Com explica el Matt Anniss en el seu llibre Join The Future, és possiblement el primer tema de bleep & bass que va editar, una combinació de subgreus del mític Rob Gordon (co-fundador de Warp) amb l’estètica del grup de breakdance, Unique 3. Quan va sortir, diuen que Virgin Records, que va editar el disc, va rebre unes quantes cartes de discoteques perquè el tema va rebentar els altaveus.

 

+ Quins són els teus segells de referència?

Avui en dia hi ha massa segells de qualitat per nomenar aquí, però quan anem de compres, sempre estem buscant coses velles de Warp, Network, 10, Production House, XL, Suburban Base, Movin Shadow, Chill, MoWax i Chill.

Al nivell regional, Hivern i Lapsus són dos segells que mereixen tot el reconeixement que han rebut. Representen molt bé el producte nacional.

 

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?

Pots trobar des de macro-esdeveniments amb música molt bona a propostes petites i innovadores, festivals d’altíssim nivell i ràdios amb molt bona programació cada dia. Realment ens falta temps per anar a tot el que ens interessa veure.

Que falta?
– Més espais informals i permissius, on apreciar la música a l’aire lliure.
– Bars on es pugui punxar.
– Ganes del públic per sortir del circuit habitual.

 

Si encara no has ballat al ritme de clonk, electro i bleep de la mà d’Omega III, aquí et deixem la seva última sessió en directe al Moog, perfecte per a cremar una mica de sabatilla: