Quan Lil Van tenia 16 anys, la música ja era més que una passió per a ell i va començar a punxar post-punk, minimal-wave i deviant disco en festes underground en Paris. El seu estil ha evolucionat durant els 12 anys que porta punxant, i oscil·la entre new beat, electro, disco, minimal-wave, Detroit techno, acid & Chicago house. La seva especialitat són els sets estesos on pot expressar-se a gust i construir una sessió amb influències i estils variats. Durant la seva infantesa sempre li va agradar experimentar amb els instruments que tenia a la seva disposició (sintetitzadors Casio, un òrgan electrònic Bontempi dels 80’s amb caixa de ritmes, guitarres clàssiques o elèctriques). Va ser als 14 anys quan va començar a compondre música electrònica amb l’ajuda de programes d’informàtica musical i des de llavors mai ha deixat d’aprendre i experimentar de manera autodidacta.

Charlie ha compartit cabina amb Tyree Cooper, Elbee Bad, DJ Pierre, Aubrey, Todd Terje, AquariusHeaven, Sa, La Mverte, Clara 3000, DJs Pareja, Carisma, Borusiade, Jay Haze, Acid Washed, SpinFidelity, Gus Van Sound, Fede Zerdan, Diego Ro-K, Kartell, Smash TV, Sistema, Luke Abbot, Marcos Dos Santos, Golden Bug, Diederdas, Kubebe entre altres. Ha tocat en la mayoria dels clubs de Lilla, la seva ciutat natal (Gare Saint Sauveur, Le Baron, Supermarket, Kiosk, Etik, Moog…) & París (La Java, Nuba, Social Club, Carmen, Wanderlust, Le Baron, Showcase…). Va ser el DJ resident i programador de les festes Subjective en L ́International entre 2009 i 2016 i de les festes Off The Hook en La Java entre 2012 i 2015. Durant els 10 últims anys, ha estat convidat a punxar en diversos festivals com el PM Open Air a Buenos Aires, el Sundowners Collective en Goa (l’Índia), el WakingLife a Portugal, o l’Open Air Mutu Festival a Barcelona. Ha tocat en clubs i raves a Sud Àfrica(Modular Club, Truly Yours), Goa (Cirrus), l’Argentina (Jagger Club, Gorriti Mix, Pulitzer Buenos Aires), Portugal (Cafe au Lait, Champagne, Candelabro a Porto, Desterro a Lisboa..), Bèlgica, Païssos Baixos i Alemanya.. A Barcelona ha actuat en discoteques com Moog, La Terrazza, Apol·lo, Laut, Razzmatazz, Macarena, City Hall, The Family, Atipico, Upload, Switch, Ocaña i també en diversos hotels com Soho House, Generator, Pulitzer i l’hotel Edition en el qual és resident des de la seva obertura. En Berlín, ha tingut la sort de punxar en Kater Blau, Katerholzig i en el Xalet en multiples ocasions per a les festes Wanted! des de 2012. També ha tocat en Ritter Butzke, Urban Spree, .HBC i en el famós Búnquer Tacheles abans del seu tancament en 2011.

L’últim any, ha estat activament enfocat en les seves produccions i en Mystic Future, el projecte que porta en conjunt amb el seu amic i soci musical Yannick Robyns. En els últims 6 mesos han tret 3 Eps i 2 temes en diversos segells discogràfics. El novembre del 2019, van tindre l’oportunitat de realitzar un concert en el Moog per a la festa Subwax Session. Dos temes de MysticFuture ja han estat remesclats per artistes com Derek Carr (Distant Worlds) o Aubrey (O.R.) i uns altres dos nous EP estan en procés de mastering i sortiran a la llum dintre de poc.

Hem aprofitat aquests dies per fer cinc cèntims amb ell i que ens parli una mica de les seves influències i de la seva visió de l’escena a Barcelona.

https://www.facebook.com/lilvan2018/

 

+ Quines són les teves influències?

No citaré estils, sinó alguns artistes o grups que em van fascinar no sols per un tema sinó per tot el seu catàleg discogràfic. En ordre aleatori Pink Floyd, Ron Hardy, Air, I-F, Aphex twin, Baby Ford, Drexcya, Jean Michel Jarre, Roman Flugel, Legowelt, Bernard Fevre (aka Black Devil Disco Club), Larry Levan, Larry Heard, Soft Machine, Arthur Russel, Brian Eno, Ceephax, Vangelis, P.I.L. , Faust, Morgan Geist, DMX Crew, DJ Pierre, Manfredas, Ivan Smagghe, Andrew Weatherall, Venetian Snares, Robert Wyatt, , Boo Williams, The Cure, John Fruciante, Alexander Robotnik, Portishead, Death in Vegas, Liaisons Dangereuses, Diederdas, Kraftwerk, Virgo, Soft Sell, Sebastien Tellier, Cybotron, Can, Radiohead, Martin Dupont, Ron Trent, Juan Atkins, Neu!, DJ Hell, DJ Shadow, Depeche Mode, New Order, Stupeflip, The Cure, Deux, Black Sabbath, Autechre, the Hacker, Depeche Mode, Mr. Oizo, Laurent Garnier, Daft Punk, Sebastien Tellier, Nicolas Jaar per a citar alguns.
Els DJ locals que em van influenciar són molts, en els últims anys van ser Yannick Robyns, Gus Van Sound, Sergi Deckard, Jordi Telexketch, Lupen Crokan, Guim Lebowski, Sistema, DJ Zero i Daniele Zonza, perquè tenen un amor incondicional per a la música i uns gustos molt eclèctics, en cada ocasió que els he sentit punxar, sempre ho han donat tot i de les seves sessions he après molt de música i/o de tècnica; sempre he gaudit i ballat un munt!

 

+ Quins elements són indispensables en la teva música?

Melodia – Amor,
Harmonia – Simbiosi
Ritme – Hipnosi
Repetició – Reflexió,
Espai – Temps,Viatge
Silenci – Chaos

 

+ Un disc que sempre portes en la teva maleta:

Various – Test Pilot Vol.2 (Viewlexx)

 

+ Quins són els teus segells de referència?

Underground Resistance,Factory Records, Kill The DJ, Rough Trade, Metroplex, Murder Capital, Viewlexx, Bunker, Guidance Recordings, Tresor, Macadam Mambo, Dark Entries, Warp, Trax, Transmat, F Communications, Born Bad, Light Sounds Dark, I am a cliche, R & S , International Gigolo, Disco Hallal, Minimal Wave, International DJ record, Roulé, Target, Clone, Ed Banger, Ze Records, Rush Hour, L.I.E.S, F.T.P., Fiction Records, Tarjet, Chiwax, Red Planet, Strut Records, Music For Memory, Afrosynth, Clasicos Del Ruido, Pomelo, Furthur electronix, Subwax Excursions, NightFlight, Sonidos Distintos…

 

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?

Versàtil, dinàmica i oberta. És una gran ciutat per a descobrir i poder escoltar artistes nacionals i internacionals gràcies als seus nombrosos i diversos espais fets per a rebre’ls. D’altra banda, penso que Barcelona és el lloc ideal per a trobar pena de qualsevol part del món que té molt amor, interès i respecte per a la música electrònica; aquí sempre vaig aprendre molt gràcies a la gent amb la qual m’he envoltat al llarg dels anys i mai he parat de descobrir coses brutals i ho agraeixo molt.

També tenim la sort de tenir moltes botigues de discos increïbles (Vinilarium, Crokan Mutant Store, Subwax, RhythmControl, Glove Shop, Discos Paradiso…) amb gent molt involucrada i apassionada i d’aquests llocs surt una
ebullició artística increïble. A part d’això, hi ha molts col·lectius (Cercle, Glove Party, Create, Colectivo Secreto…) que lluiten perquè perduri l’Underground i s’arrisquen a cada esdeveniment a portar màximes promeses o artistes de culte per a delectar els nostres sentits.

Barcelona és un racó molt actiu per a l’escena electrònica, però al meu entendre hauria d’haver-hi més propostes arriscades, i hauríem de fer costat més als artistes i segells locals en certes discoteques i en els festivals d’estiu, els cartells del qual no inclouen molts artistes de la zona, i quan els tenen, aquests artistes toquen a primera hora i no cobren o cobren una ridiculesa… També serien benvingudes més ajudes i beques de l’estat per als músics sense molts recursos que tenen per la majoria que pagar un estat d’autònom sense haver generat ingressos per no haver actuat
prou durant el mes, i al final han de buscar-se una altra feina per a subsistir… Encara que també s’ha vist en molts casos que de la bohèmia, la falta de recursos i la revolta són sinònims d’inspiració i creació artística generat per la resistència.

Entre tots nosaltres podem fer evolucionar l’escena; el treball, la paciència, la col·laboració i el respecte són per a mi els elements claus per a arribar a tenir una escena electrònica encara més àmplia i commovedora.

 

Encara no has escoltat una sessió de Charlie Levan? Aquí va la seva última gravació: