Vau ser dels afortunats en accedir al directe que va fer beGun al festival MIRA fa un parell d’anys? Un show immersiu on la música en directe anava de la mà d’unes projeccions en 360º i on el públic, majorment estès a terra, podia gaudir a cada racó del icònic iglú de la riquesa de les seves composicions.

Aquell que podria ser un dels highlights de la gira de Amma (Foehn Records, 2016) no ha estat pas l’únic. La carrera de beGun està plena de moviment i el material ha continuat apareixent ja sigui com a disc de remescles Amma RMXD (Foehn Records, 2017) nous EPs Kuria (Sincopat, 2018), Slum (Nazca Records, 2018) i fins i tot troba temps per nous projectes com Akkan juntament amb el productor Ocellot.

Vam aprofitar el curs de quatres dies “Tècniques de producció avançada” que va impartir al nou espai E-19 Space per fer una nova entrega de “Cinc cèntims” amb ell.

 

+ Quines són les teves influències?

– Tal com la música es mou, les influències penso que també. El que escoltava fa deu anys està lluny del que escolto a dia d’avui, tot i que sí que hi ha una cert denominador en comú. Jo sempre he estat molt influenciat per un tipus de música electrònica amb un cert caràcter orgànic, més melòdic que ballable, més emotiu que funcional. Projectes que han estat referents, per exemple: Brian Eno, Phillip Glass, Jon Hopkins, Apparat, Max Cooper, Boards of Canada, Nils Frahm o Mount Kimbie, entre altres.

+ Quins elements son indispensables a la teva música?

– Tots els temes que faig els començo sempre des de la part harmònica, mai la rítmica… per això m’és molt complicat produir res sense un teclat o un piano davant. A partir de tenir aquest desenvolupament harmònic de base, llavors és quan començo a vestir-lo amb altres elements rítmics, atmosfèrics, variants, efectes, vocals, etc. Penso que el fet de tenir tancat el leitmotiv des del minut u, em permet no distreure’m a l’hora d’afegir nous elements, perquè en tot moment saps d’on parteixes i cap a on vols dirigir el track.

+ Un disc que sempre portes a la teva maleta:

– Sempre he dit que el disc que més m’ha marcat des que tinc ús de raó ha estat l’OK Computer de Radiohead. És segurament el disc més complet que he escoltat mai, no només a nivell tècnic sinó pel punt d’inflexió que va suposar en el moment en que va sortir a la llum. No és un disc que porti a la maleta per punxar-lo, perquè no són tracks que tinguin una orientació de club, però sí és un àlbum que em porta molt bons records.

+ Quins son els teus segells de referència?

– En els meus darrers EPs he virat cap a un terreny un punt més 4×4, sense perdre de vista el punt de partida. Penso que el projecte necessitava evolucionar tal com evoluciona també el mercat musical, sempre mantenint una certa identitat sonora però evitant caure en els mateixos recursos. Això també es reflexa en el tipus de segells que escolto a dia d’avui: Pampa Records, Multi Culti, Second Circle, Crammed Discs, Ghostly International, Mule Musiq, Wonderwheel, Sol Selectas, Underyourskin, Malka Tuti, etc.

+ Com veus l’escena electrònica a Barcelona?

– Aquesta pregunta és difícil respondre-la des de dins i en present… penso que és més interessant preguntar això mateix a algú de fora de Barcelona. Nosaltres aquí podem (o no) percebre l’existència d’una certa escena, però si des de fora ningú ho veu així, llavors el que estem fent és un “brindis al sol”. Sincerament no crec que existeixi una escena consolidada, almenys jo mai ho he percebut així quan he estat fora de Barcelona. Dic això per moltes raons, però una de les més importants és que una escena no només està composada d’artistes sinó també d’un públic que mostra interès per aquests artistes, una premsa que els hi dóna suport i una programació local que els hi dóna veu. En el meu cas en particular, em passa una cosa que em crida bastant l’atenció: sempre m’he sentit molt més acollit i valorat fora de la meva ciutat que dins, curiós però cert.

 

per Juan Antonio Moreno